(1) I contrac d’apalt pó gní mudá zënza na prozedöra de surandada nöia te chisc caji, tan inant che an pó araté, tles ipoteses preodüdes dales lëtres a) y c), ince sce al é gnü fat mudaziuns, la strotöra dl contrat o dl’acordanza cheder y l’operaziun economica nia mudada:
- sce les mudaziuns é gnüdes preodüdes, belanfat cal che é so valur monetar, te clausoles tleres y prezises di documënc de gara iniziai che pó ince ester clausoles de opziun. Por i contrac de sorvisc o fornidöres stlüc jö dai sogec agregadus ne vëgnel nia aziché les desposiziuns preodüdes dal articul 1, coma 511 dla lege di 28 de dezëmber dl 2015, n. 208;
- por le bojëgn rové pormez de laurs, sorvisc o fornidöres suplementares, nia preodüs tl apalt inizial, olache na mudaziun dl contraënt:
- n’é nia da realisé por rajuns economiches o tecniches;
- comporta por la staziun apaltanta de gragn svantaji o n gran aumënt di cosć;
- por les mudaziuns che vëgn fates, aratades sciöche mudaziuns che jiss debojëgn tratan l’esecuziun dl apalt por faziun de situaziuns nia da preodëi da pert dla staziun apaltanta. Pro chëstes situaziuns aldel desposiziuns legislatives nöies o regolamentares o provedimënc rová pormez de autorités o ënc che ciara dla sconanza di interesc importanc;
- sce n contraënt nü sostituësc l’aiudicatar porvia de öna de chëstes situaziuns:
- les mudaziuns sogetives che se ghira la sostituziun dl contraënt original é preodüdes te clausoles tleres, prezises di documënc de gara.
- l’aiudicatar vëgn sostituí porvia de mort o insolvënza o de restrotoraziuns sozietares, che comporta la suzesciun ti raporc pendënc, da n ater operadú economich che ademplësc i criters de seleziun iniziai, tan inant che chësc ne implichëies nia de plü mudaziuns sostanziales al contrat y n’ais nia sciöche fin da ti sciampé al’aplicaziun dla normativa en materia de apalc, tl respet de ci é preodü dala regolamentaziun dles prozedöres de concurs;
- sce la staziun apaltanta surantol i dovëis dl contraënt prinzipal ti confrunc de sü subapaltadus.
(2) Ti caji preodüs dal coma 1, lëtres b) y c), pó le contrat gní mudé ma sce le prisc ne vëgn nia alzé de passa le 50 porcënt dl valur dl contrat inizial. Tl caje de de plü mudaziun suandëntes vëgn la limitaziun aplicada al valur de vigni mudaziun. Chëstes mudaziuns suandëntes ne stlüj nia fora l’aplicaziun dla normativa en materia de apalc.
(3) I contrac pó ince gní mudá a pert ci che é preodü dal coma 1 zënza bojëgn de na prozedöra nöia, tan inant che an pó araté, ince sce al é gnü fat mudaziuns porvia dla strotöra dl contrat o dl’acordanza cheder y dl’operaziun economica, nia mudades, sce le valur dla mudaziun é plü bassa co tramidui i valurs:
- i lims europeics;
- le 10 porcënt dl valur inizial dl contrat por i contrac de sorvisc y fornidöres; le 15 porcënt dl valur inizial dl contrat por i contrac de laurs. Tl caje de de plü mudaziuns suandëntes vëgn le valur azerté sön la basa dl valur complessif dl contrat al netto dles mudaziuns suandëntes.
(4) Por calcolé le prisc preodü dal coma 1, lëtres b) y c) y dai comesc 2 y 3 canche le contrat prevëiga na clausola d'indizisaziun, é le valur de referimënt le prisc ajorné.
(5) Al é tres conzedü, bel anfat cal che é so valur, de gran mudaziuns.
(6) La mudaziun vëgn consciderada sostanziala canche ara müda cotan la strotöra dl contrat o dl’acordanza cheder y l’operaziun economica. A vigni moda vëgn na mudaziun conscidrada grana sce al vëgn dant, tl respet di comesc 1 y 3, öna o de plü de chëstes condiziuns:
- la mudaziun porta ite les condiziuns che, sce ares foss stades tla prozedöra d’apalt inizial, ess conzedü da lascé pormez candidac desvalis da chi chiris fora tl pröm o da azeté n’oferta desvalia da chëra azetada tl pröm o ess trat adalerch d’atri partezipanc ala prozedöra de surandada;
- la mudaziun müda la balanza economica dl contrat o dl’acordanza cheder a bëgn dl aiudicatar a na moda nia preodüda tl contrat inizial;
- la mudaziun ampliëia cotan le ciamp de aplicaziun dl contrat;
- n contraënt nü sostituësc chël a chël che la staziun apaltanta â naota aiudiché l’apalt te caji desvalis da chi preodüs dal coma 1, lëtra d).
(7) Al ne vëgn nia araté sostanziales, tl respet di limic che vëgn dales somes a desposiziun dl cheder economich y dales previjiuns preodüdes dal coma 6, lëtres a), b) y c), les mudaziuns al proiet proponüdes dala staziun apaltanta o dal apaltadú, cun chëres che, tl respet dla funziun dl’opera:
- vëgnel garantí sparagns, respet ales previjiuns iniziales, da adoré en compensaziun por ti ester ales mudaziuns che fej alzé i cosć dles lauraziuns;
- vëgnel realisé soluziuns somiëntes o che miorëia por ci che reverda i termins economics, tecnics o de tëmps de realisaziun dl’opera.
(8) An pó dagnora mudé le contrat, en osservanza dl prinzip de conservaziun dla balanza contratuala y tl respet dles clausoles de renegoziaziun contignides tl contrat. Sce al n’é nia preodü mëss la domanda de renegoziaziun gní presentada zënza intardiada y ne iustifichëia nia la sospenjiun dl’esecuziun dl contrat. Le/La RUP se crüzia da formulé la proposta de n’acordanza nöia te alplü trëi mëisc. Sce an ne sotescrí nia n’acordanza nöia te n tëmp adaté pó la pert svantajada agí en iudize por ciafé l’adatamënt dl contrat ala balanza originara, tl respet dla responsabilité por la violaziun dl’oblianza dla renegoziaziun.
(9) Ti documënc de gara iniziai pól gní stabilí che, sce al vá debojëgn tratan l’esecuziun de n aumënt o de na diminuziun dles prestaziuns cina a n cuinto dla soma dl contrat, pó la staziun apaltanta ti scrí dant al apaltant l’esecuziun ales condiziuns preodüdes originariamënter. Te chësc cje ne pó l’apaltadú nia fá avarëi le dërt dla ressoluziun dl contrat.
(10) Sce al é preodü tla bandida y ti documënc de gara iniziai n’opziun de prorogaziun, mëss le contraënte original realisé les prestaziuns contratuales al prisc, aladô dl acordanza y ales condiziuns stabilis tl contrat o, sce al preodü ti documënc de gara, ales condiziuns de marcé, sce al n’é de mius por la staziun apaltanta.
(11) Te caji ezezionai, olache les intardiades tla conclujiun dla prozedöra de surandada dl contrat é ogetifs y nia da superé pón arlungé, por le tëmp che vá assolutamënter debojëgn por stlü jö la prozedöra, le contrat cun l’apaltadú che lascia, sce l’interuziun dles prestaziuns pó determiné situaziuns de prigo por porsones, tiers, cosses o por l’igiena publica, o ti caji olache l’interuziun dla prestaziun tla gara fajess fora n gran dann por l’interes publich da ademplí. Te chësc caje mëss le contraënt original se cruzié dl’esecuziun dles prestaziuns contratuales cun i prisc y les condiziuns preodüdes tl contrat.
(12) Tl respet de ci che é preodü dal coma 8 por le caje de renegoziaziun mëss les mudaziuns y les variantes gní autorisades dal/dala RUP cun les modalités preodüdes dal ordinamënt dla staziun apaltanta. Les mudaziuns de proiet conzedüdes aladô dl coma 7 mëss gní aprovades dala staziun apaltanta sön proposta dl/dla RUP.
(13) N avis de mudaziun realisada dl contrat tles situaziuns preodüdes dal coma 1, lëtres b) y c), vëgn publiché dala staziun apaltanta tla Gasëta Ofiziala dl’Uniun europeica. Por i contrac da na soma mëndra co le lim de relevanza europeica, vëgn le retlam fat tl cheder nazional. 121)