In vigore al

RICERCA:

In vigore al: 08/03/2016

f) Lege provinziala di 16 de messè dl 2008, n. 51)
Obietifs formatifs generai y ordinamënt dla scolina y dl pröm scalin d’istruziun

Visualizza documento intero
1)
Publicada tl B.O. di 29 de messè dl 2008, n. 31.

Art. 1 (Sistem formatif provinzial)

(1) Le sistem formatif provinzial à sciöche fin le svilup y la valorisaziun de vigni porsona, y l’acuisiziun de comportamënć democratics y de competënzes soziales, che pormët de tó pert ala vita tla comunité. Chësc sozed tl respet dles fases de svilup aladô dl'eté, dles desfarënzies y dl'identité de vignun y vignöna, inće tres la cooperaziun danter scora y geniturs, y en armonia cun i prinzips dla Detlaraziun universala di dërć dla porsona, dla Convenziun internazionala sön i dërć di mituns, dla Costituziun y dl Statut d’autonomia.

(2) La Provinzia realisëia chisc fins - tl respet dl'autonomia dles scolines y dles scores - tres süa politica dla formaziun y promöi:

  1. le svilup cultural, sozial y economich dla popolaziun;
  2. la realisaziun de n contest sozial che garantësces la conviënza danter i grups linguistics mantignin sües carateristiches y tradiziuns;
  3. la difujiun y le renforzamënt dl pinsier y dla cultura europeica che se basëia sön raîsc cristianes;
  4. la conescënza dla storia locala, por ti fà conësce ales scolares y ai scolars le svilup storich dla provinzia y les cultures y tradiziuns locales.

(3) Por promöie le suzès formatif de vigni porsona se tol la Provinzia dant da realisé mosöres che garantësc le dërt d’azès a düć i degrà de formaziun, ales medemes poscibilitês de formaziun, al aumënt dla cualité y dla cuantité dl’oferta de formaziun y al’imparè por döta la vita. Chëstes mosöres à inće sciöche fin l'orientamënt y l'inserimënt tl monn dl laûr, sciöche inće le svilup de competënzes por afrontè i mudamënć y se orientè te n monn tres plü compliché.

(4) Le sistem formatif provinzial ti garantësc a düć le dërt de formaziun, pian ia dala scolina, y l’ademplimënt dl dovëi de formaziun scolastica y profescionala por almanco dodesc agn, o a vigni moda, ćina al arjunjimënt de na cualifica profescionala de almanco trëi agn, ćina ai dejedot agn.

(5) Le sistem formatif provinzial é partì ite tla scolina, n pröm scalin che tol ite la scora elementara y la scora mesana, y n secundo scalin, che tol ite les scores altes a carater statal y chëres dla formaziun profescionala dla provinzia. Inće les scores de musiga metüdes sö dai istituć d’educaziun musicala fej pert dl sistem formatif provinzial.

(6) Le dërt y dovëi de formaziun vëgn inće realisé tles scolines y tles scores parificades reconesciüdes dala Provinzia.

(7) Les desposiziuns varëntes sön le dovëi scolastich y sön le dërt y dovëi de formaziun resta impé; chisc po gnì ademplis tan bëgn tles scores a carater statal co tles scores profescionales provinziales.

(8) L’anuzamënt dl'oferta de formaziun é por düć, inće por i minorenns da foradecà che é tla provinzia de Balsan, n dërt sogetif y n dovëi sozial. Tres mosöres adeguades vëgnel garantì l'integraziun y l'intlujiun dles mitans y di mituns sciöche inće dles jones y di jogn cun handicap tl sistem formatif provinzial.

(9) Ala realisaziun dl dovëi scolastich y dl dërt y dovëi de formaziun porta pro les scolares y i scolars, sües families, la scolina, les scores y les istituziuns por la formaziun profescionala, les aziëndes che tol sö jones y jogn cun n contrat da lerner, sciöche inće d’atres istituziuns y organisaziuns por la formaziun. Les scolines y les scores se crüzia te chësc contest dantadöt dla colauraziun cun les scores de musiga dl istitut por l'educaziun musicala.

(10) Le svilup y la valorisaziun dla porsona y le svilup dles competënzes por vire tla comunité vëgn promoiüdes tl sistem formatif provinzial tres la realisaziun de percursc formatifs che corespogn ales predisposiziuns de vignun y de vignöna, che vëgn svilupades a na manira mirada, y che à sciöche fin le suzès formatif plëgn.

(11) La Junta provinziala definësc tl Statut dles scolares y di scolars i dërć y i dovëis dles scolares y di scolars, y stabilësc indicaziuns por mosöres d’orientamënt, de prevenziun y de recuperada de chi che à lascè da jì a scora, acioche an pois assiguré deplëgn la realisaziun dl dërt y dovëi de formaziun.

(12) Les direziuns raionales dles scolines y les scores promöi, tl cheder de süa autonomia, l'individualisaziun y la personalisaziun dl imparè dles mitans y di mituns, sciöche inće dles scolares y di scolars, che é i aturs primars y i destinatars dl sistem formatif provinzial. Les direziuns raionales dles scolines y dles scores definësc le curriculum por realisé percursc formatifs che corespognes ales predisposiziuns y ai bojëgns formatifs de vigni möta y de vigni möt, sciöche inće de vigni scolara y de vigni scolar, y adora stromënć adatà de consulënza por l'aprendimënt y l'orientamënt, y de documentaziun.

ActionActionNormativa Costituzionela
ActionActionLegislazion Provinziela
ActionActionI Alpinistica
ActionActionII Lëur
ActionActionIII Mineres
ActionActionIV Chemuns y cumenanzes raioneles
ActionActionV Furmazion prufescionela y adestramënt al lëur
ActionActionVI Defendura di teraces, frabiches per l’ega
ActionActionVII Energia
ActionActionVIII Finanzes
ActionActionIX Turism y ndustria d’albierch
ActionActionX Assistënza y benefiziënza
ActionActionXI Ustaries
ActionActionXII Nuzënzes ziviches
ActionActionXIII Urdinamënt di bòsc
ActionActionXIV Sanità y igena
ActionActionXV Nuzeda dl’eghes
ActionActionXVI Cumerz
ActionActionXVII Artejanat
ActionActionXVIII Liber fundier y cataster
ActionActionXIX Ciacia y Pëscia
ActionActionA A – Pëscia
ActionActionB B – Ciacia
ActionActiona) Lege Provinziala di 17 de messè dl 1987, n. 14
ActionActionXX Prutezion contra l meldefuch y prutezion zevila
ActionActionXXI Scolines
ActionActionXXII Cultura
ActionActionXXIII Ufizies provinziei y personal
ActionActionXXIV Defendura dla cuntreda y dl ambient
ActionActionXXV Agricultura
ActionActionXXVI Lernerat
ActionActionXXVII Fieres y marceies
ActionActionXXVIII Lëures publics
ActionActionXXIX Manifestazions publiches
ActionActionXXX Raiun y contrada
ActionActionXXXI Cuntabltà
ActionActionXXXII Sport y tëmp liede
ActionActionXXXIII Stredes
ActionActionXXXIV Trasporc
ActionActionXXXV Istruzion
ActionActionA A – Programs y orares de nseniamënt
ActionActionB B – Personal nseniant
ActionActionC C – Organns colegei
ActionActionD D – Assistënza scolastica y universitera
ActionActionE E – Frabiches de scola
ActionActionF F – Despusizions defrëntes
ActionActionc) Lege provinziala di 29 de jügn dl 2000, n. 12
ActionActionf) Lege provinziala di 16 de messè dl 2008, n. 5 —
ActionActiong) Lege provinziala di 24 de setëmber dl 2010, n. 11 —
ActionActionXXXVI Patrimone
ActionActionXXXVII Economia
ActionActionA A – Sustëni dl’economia n generel
ActionActiong) Lege provinziala di 13 de forà dl 1997, n. 4 —
ActionActionh) Lege Provinziala di 13 de dezëmber dl 2006, n. 14
ActionActionMIRES Y PRINZIPS GENEREI
ActionActionNRESCIDA Y INUVAZION
ActionActionSTRUMËNC DE PLANIFICAZION Y DE URGANISAZION
ActionActionArt. 6 (Plann provinziel de de plu ani per la nrescida scientifica y la inuvazion)
ActionActionArt. 7 (Cumité tecnich)
ActionActionArt. 8 (Fundazion per la nrescida scientifica y la inuvazion)  
ActionActionArt. 8/bis (Cumité per l parch scientifich y tecnologich)
ActionActionArt. 9 (Pruvedimënc per l sustëni dla nrescida scientifica)   
ActionActionArt. 10 (Pruvedimënc per l sustëni dla inuvazion)
ActionActionArt. 11 (Criazion de istituzions y fundazions per la nrescida)
ActionActionArt. 12 (Formes de sustëni)
ActionActionArt. 13 (Sogec benefizienc)
ActionActionArt. 14 (Monitoring y valutazion)  
ActionActionSUSTËNI DE CLUSTER, ZËNTRI DE CUMPETËNZA Y COOPERAZION DANTER AZIENDES
ActionActionDESPUSIZIONS TRANSITORES Y FINELES
ActionActionm) Lege Provinziala di 19 de jenà dl 2012, n. 4
ActionActionB B – Defendura cunsumadëures
ActionActionC *
ActionActionXXXVIII Frabiché abitatif
ActionActionXXXIX Leges cun desposiziuns desvalies (Omnibus)
ActionAction*
ActionAction*
ActionAction*
ActionActionIndesc cronologich