In vigore al

RICERCA:

In vigore al: 08/03/2016

d) Lege provinziala di 25 de forà dl 2008, n. 11)
Ordinamënt dl artejanat

Visualizza documento intero
1)
1) Publicada tl supl. n. 1 dl B.O. di 11 de merz dl 2008, n. 11.

Art. 32 (Art. 32 (Estetist o estetista, cosmeticher o cosmetichera, frisêr o friseria, designer dles aundles)   16) delibera sentenza

(1)  Le titolar dla impresa, la maioranza di comëmbri tl caje de na sozieté cun inom coletif, la maioranza di comëmbri comanditars tl caje de na sozieté comanditara scëmpla, la maioranza di aministradus tl caje de na sozieté cun responsabilité limitada, la maioranza di aministradus tl caje de consorc y cooperatives - pro dui comëmbri respetivamënter comanditars o aministradus altamo un - mëss gnì indiché sciöche responsabl tecnich tl Register dl comerz y avëi altamo un de chisc recuisić profescionai:

  1. diplom de maester artejan tla profesciun che alda laprò, o iscriziun tla pröma seziun dl rode di artejans cualificà preodü dal articul 30 dla lege provinziala di 16 de forà dl 1981, n. 3;
  2. diplom de fant artejan por la profesciun che alda laprò y, dedô, altamo 18 mëisc de esperiënza profescionala sciöche laurant spezialisé o lauranta spezialisada, sciöche componënt dla familia che colaborëia, sciöche comëmber che colaborëia o sciöche titolar te na aziënda dl setur; 17)
  3. diplom final de na scora profescionala de altamo dui agn cun na formaziun teorica y pratica y, dedô altamo 24 mëisc de esperiënza profescionala sciöche laurant spezialisé o lauranta spezialisada, sciöche componënt dla familia che colaborëia, sciöche comëmber che colaborëia o sciöche titolar te na aziënda dl setur; 17)
  4. diplom de scora alta o laurea te na materia tecnica corespognënta y, dedô, altamo 18 mëisc de esperiënza profescionala sciöche laurant spezialisé o lauranta spezialisada, sciöche componënt dla familia che colaborëia, sciöche comëmber che colaborëia o sciöche titolar te na aziënda dl setur; 17)
  5. altamo sis agn de esperiënza profescionala tla profesciun che alda laprò te na aziënda dl setur sciöche laurant spezialisé o lauranta spezialisada, sciöche componënt dla familia che colaborëia, sciöche comëmber che colaborëia o sciöche titolar. 17)

(1/bis) Por l’ativité preodüda dal articul 31, coma 1, lëtra h) mëssel gnì dè dant le titolar dl'impresa, la maioranza di sozi tl caje de na sozieté a inom coletif, la maioranza di sozi complementars tl caje de na sozieté comanditara, la maioranza di aministradus tl caje de na sozieté cun responsabilité limitada, de consorć y cooperatives – pro dui sozi o acomandatars o aministradus altamo un – sciöche responsabl tecnich tl Register dles impreses y avëi un di recuisić profescionai preodüs dal articul 32, coma 1, lëtra da a) a d), o de altamo un de chisc recuisić profescionai:

  1. diplom final de n curs formatif por designer dles audles y esperiënza profescionala suandënta. I contignüs y la dorada dl curs, sciöche inće la dorada dl’esperiënza profescionala damanada vëgn determinà dala Junta provinziala;
  2. altamo n ann de esperiënza profescionala tl ćiamp dl’estetica, dla cosmtica o dl design dles audles sciöche persona cualificada, familiar che laôra para, soze che laôra para o titolar. 18)

(2)  Les ativitês de estetist o estetista y de cosmeticher o cosmetichera po gnì eserzitades tres tecniches manuales y cun l'adoranza de aparać eletromecanics por tratamënć cosmetics. Chisc aparać vëgn stabilis cun le regolamënt de esecuziun de chësta lege.

(3)  Les prestaziuns che à diretamënter y estlusivamënter n fin terapeutich é stlütes fora dal’ativité de estetist o estetista.

(4)  L’eserzize ma de na sauna o de n solarium ne alda nia pro l’ativité artejanala de estetist o estetista. L’eserzize de n solariums é sotmetü ales desposiziuns dl decret dl presidënt dla Provinzia di 28 d’otober dl 2010, n. 41. Por l’eserzize de na sauna ne val debojëgn de degügn recuisić profescionai. 19)

(5) 20)

(6) 20)

(7)  Le frisêr o la friseria po, tl eserzize de süa profesciun artejanala, inće fà ativitês scëmples de manicure y pedicure y tratamënć cosmetics scëmpli por la pel dl müs.

(8)  Por aziëndes dl setur mìnon les aziëndes che eserzitëia sües ativitês tl setur dl'igiena y dl'estetica y chëres che ti pîta a süa tlientela ativitês y sorvisc tl ćiamp dla cura dla sanité y dl corp; la condiziun é che l'esperiënza profescionala sides gnüda arjunta sot al control de na porsona che à i recuisić profescionai.

(9)  La denominaziun "scora de cosmetica" o denominaziuns somiëntes po ma gnì adorades por indiché istituć de formaziun tl setur dl’igiena y dl’estetica, sce al vëgn respetè i recuisić minimai da determiné cun le regolamënt de esecuziun de chësta lege.

(10)  Les impreses artejanales cun ativitês preodüdes da chësc articul po mëte man süa ativité, do che ares ti à comuniché le scomenciamënt dl’ativité al comun competënt a livel teritorial.

(11)  L'eserzize dl'ativité de wellnesstrainer aladô dl articul 53/decies dla lege provinziala di 14 de dezëmber dl 1988, n. 58, y mudaziuns suandëntes, é ma conzedü te eserzizi de alberch y strotöres privates o publiches por le wellness y por nodè, y ma por sü ghesć. Cun regolamënt de esecuziun vëgnel delimité les competënzes profescionales de estetist o estetista, cosmeticher o cosmetichera y wellnesstrainer.

(12)  Les ativitês de estetist o estetista, cosmeticher o cosmetichera y frisêr o friseria vëgn eserzitades tla sënta dl’aziënda dla porsona che à i recuisić profescionai.

(13) 21)

(14)  Les ativitês de estetist o estetista y de frisêr o friseria po gnì eserzitades inće te hotì y strotöres de alberch, mo ma por i ghësć de ćiasa.

(15)  Tl caje de maratia, de handicap fisich o mental, de sanité dezipada o de d’atres situaziuns forzades somiëntes, po les ativitês gnì eserzitades tl domizil o tl post stabilì dal comitënt.

(16)  Les ativitês ne po nia gnì eserzitades te na forma ambulanta o te plazes da parchè.

massimeT.A.R. di Bolzano - Sentenza N. 56 del 16.03.1998 - Norme fondamentali delle riforme economico-sociali - interpretazione Coesistenza di normativa statale e provinciale in materia di competenza legislativa primaria
16)
Le titul dl art. 32 é gnü mudé insciö dal art. 1, coma 7 dla l.p. di 19 de messè dl 2013, n. 11.
17)
Aladô dl art. 2, coma 2, dla l.p. di 13 de novëmber dl 2009, n. 10 él gnü sostituì tles lëtres b), c), d) y e) dl art. 32, coma 1 dl test talian les parores „operaio specializzato o operaia specializzata“ cun les parores „operario qualificato o operaia qualificata“.
18)
L'art. 32, coma 1/bis é gnü injuntè dal art. 1, coma 8 dla l.p. di 19 de messè dl 2013, n. 11.
19)
Le coma 4, art. 32 é naôta gnü mudé dal art. 2, coma 4 dla l.p. di 13 de novëmber dl 2009, n. 10, y spo dal art. 1, coma 9 dla l.p. di 19 de messè dl 2013, n. 11.
20)
I comesc 5 y 6 dl art. 32 é gnüs abrogà dal art. 1, coma 21 dla l.p. di 19 de messè dl 2013, n. 11.
21)
L'art. 32, coma 13 é gnü abroghè dal art. 2, coma 5, dla l.p. di 13 de novëmber dl 2009, n. 10.