(1) Sorvisc d’assistënza semiresidenziala por porsones atempades é l’assistënza ia por le de te strotöres y i zëntri d’assistënza por le de.
(2) Sorvisc d’assistënza residenziala por porsones atempades é:
- l'acompagnamënt y l’assistënza abitativa por porsones atempades;
- les ciases de residënza por jënt atempada.
(3) La Junta provinziala regolamentëia l’organisaziun y i recuisic strotorai di sorvisc preodüs da chësc articul.
(4) Pro les ciases de residënza por jënt atempada mëssel bele gní detlaré danfora che ares é adatades a chësta funziun en referimënt ala funzionalité dla costruziun, dl aredamënt y dles atrezadöres. Por ciafé l’idoneité ól ester na domanda cun na planimetria di locai y na presentaziun de düc i mesi che ó ester por ademplí l'ativité de laur. Te düc i atri caji nia regolamentá dala lege tol ite l’acreditamënt de n sorvisc ince la detlaraziun de idoneité.
(5) Ciases de residënza por jënt atempada che por gauja de laurs de costruziun, restrotoraziun o ampliamënt desviëia dai criters strotorai odüs danfora, pó ciafé na detlaraziun de idoneité provisora cina che i laurs n'é nia stlüc jö.
(6) Por l'ejaminaziun y la valutaziun di proiec por realisé strotöres de residënza por l’assistënza de porsones atempades da pert dl comité tecnich provinzial preodü dala lege provinziala di 21 d'otober dl 1992, n. 38, y mudaziuns suandëntes, dá jö l'ofize competënt por les porsones atempades y i raiuns soziai n arat obligatore por ci che reverda le respet di criters de acreditamënt y i aspec soziai. 34)
(7) Les spëises por l’assistënza, l’organisaziun dl tëmp lëde y la spëisa dles porsones che stá tla ciasa sciöche ince chëres por la direziun y la coordinaziun dl setur de assistënza y de cura vëgn curides dala cuota al de. Les spëises por l’assistënza sanitara da pert de doturs, l'assistënza infermieristica, la reabilitaziun y l’assistënza farmazeutica ne vëgn nia tutes en conscidraziun canche al vëgn calcolé la cuota al de. Chëstes spëises ti vëgn retüdes ales strotöres sön la basa di criters stabilis dala Junta provinziala, sce ares n’é nia diretamënter a ciaria dl’Aziënda Sanitara. La Junta provinziala stabilësc i profii profescionai che pó eserzité les funziuns de responsabl tecnich dl sorvisc d'assistënza y de responsabl de setur y dla pert abitativa.
(8) La Repartiziun provinziala competënta determinëia la cuota al de che l'Aziënda sanitara ti contabilisëia ai istituc assiguratifs da foradecá por l'assistënza sanitara dles porsones assigurades pro chisc, che vëgn assistides te ciases de residënza por jënt atempada o tl cheder dl'assistënza a ciasa tl paisc d'abitaziun.
(9) L’assistënza da pert de n dotur vëgn garantida da doturs dla ciasa de residënza por jënt atempada o da un o plü doturs de medejina generala dl raiun, olache al é la sënta dla ciasa de residënza por jënt atempada, o da doturs dl ospedal. Le sorvisc sanitar provinzial garantësc implü n’assistënza spezialistica adeguada y na consulënza dietetica y mët a desposiziun por l'assistënza sanitara de dötes les porsones che stá tles ciases de residënza por jënt atempada le material sanitar che ó ester, i aiüc por varí y les medejines.
(10) Por i zëntri de cura gestis dal sorvisc sanitar provinzial vëgnel apliché les normes espressivamënter preodüdes dales desposiziuns respetives. 35)