(1) Le laboratore biologich provinzial à sciöche fin chël de portè pro a conësce damì les carateristiches ambientales dl raiun provinzial.
(2) Al à dantadöt l’inćiaria da:
(1) L’Ofize Meteorologia y prevenziun dles lovines dl'Agenzia por la proteziun zivila á l’inciaria da cöie adöm, coordiné y publiché dötes les osservaziuns meteorologiches y che reverda les sperses curides dala nëi. Al se crüzia ince dles ativités de prevenziun dles lovines y dl sorvisc meteo, tramidui ince por la proteziun zivila aladô dl statut dl’Agenzia por la proteziun zivila. 3)
(2) L’Ofize Idrologia y implanc de stuada dl'Agenzia por la proteziun zivila á le compit da chëie adöm i dac, fá les analises y lauré fora la documentaziun che reverda l’idrologia cuantitativa y che vá debojëgn por le svilup sostenibl y la proteziun dales agajuns dla provinzia de Balsan. L’Ofize se crüzia ince, aladô dla lege provinziala di 14 de dezëmber dl 1990, n. 21, y mudaziuns suandëntes, de dötes les ativités de competënza provinziala che dess garantí la segurëza dles tlüses y di resservars artifiziai, portan insciö pro al’incolumité dles popolaziuns y ala proteziun di raiuns sot chëstes operes. 4)
(3) En esecuziun dl articul 31 dl D.P.R. di 22 de merz dl 1974, n. 381, laora l’Agenzia por la Proteziun zivila tla provinzia ince por le Stat; les spëises vëgn retüdes aladô de convenziuns particolares; chësc ne vel nia por dé jö arac preodüs da leges o regolamënc provinziai. 5)
(1) Por i fins preodüs dal articul 3 pó l’Agenzia por la Proteziun zivila damané l’aiüt di organs de polizia forestala y dl personal che laora sön les strades dla Provinzia, sciöche ince la colaboraziun di comuns competënc atocá y di titolars de conzesciuns por implanc portamunt d’interes provinzial. 6)
(2) L’Agenzia por la proteziun zivila á ince la competënza da ti surandé le relevamënt di dac idrometeorologics, dla nëi y dla dlacia preodüs dal art. 3 a porsones defora dal’Agenzia; chëstes ciafa n compëns che mëss gní stabilí cun deliberaziun dla Junta provinziala. 7)8)
(1) Sön domanda dl Ofize Idrologia y implanc de stuada dl'Agenzia por la proteziun zivila á i titolars de conzesciuns por de gran derivaziuns dal’ega da se cruzié che i aparac idrometrics funzionëies indortöra y che les mosoraziuns scrites dant vëgnes fates aladô dles modalités, dles prozedöres y di tëmps scric dant dal ofize. 9)
(2) I titolars de conzesciuns por de gran derivaziuns dal’ega por la produziun de forza eletrica mëss se cruzié di aparać de mosoraziun.
(3) L’Ofize Idrologia y implanc de stuada se crüzia dla verda y di controi sön i aparac y sce al vá debojëgn fejel ince mosoraziuns straordinares dla condüta dl’ega de derivaziun y, eventualmënter, pro chëra dla condüta dl’ega derevers. 10)
(4) I titolars de conzesciuns idroeletriches ti ortia sön domanda al Ofize Idrologia y implanc de stuada i dac di eserzizi di implanc tl format digital y tl tëmp real. 11)
(1) L’Ofize Idrologia y implanc de stuada dl'Agenzia por la proteziun zivila dá jö arac sön les domandes por ciafé la conzesciun da d’adoré de gran derivaziuns dal’ega, sciöche ince por mudé les autorisaziuns che é bele. L’arat é liënt, tut fora ci che vëgn preodü dal articul 9 dl Statut spezial dl Trentin-Südtirol, por ci che reverda les conzesciuns de de gran derivaziuns dal’ega por la produziun de forza eletrica. 12)
(2) Pro recursc y domandes che se fej concorënza por la conzesciun de eghes publiches pol gní dé n arat ma consultif; te düc i atri caji olache al vëgn dé na conzesciun dal’ega pó l’Ofize provinzial Gestiun sostenibla dles ressurses d’ega damané do n te arat. 13)
(3) Pro i suraposć che reverda les domandes por de gran derivaziuns dal’ega tolel ince pert n tecnich dl Ofize Idrologia y implanc de stuada por stabilí la sort y le numer di implanc de staziuns y de injins de mosoraziun idrografics. Les prescriziuns vëgn scrites sö tl protocol dl surapost. 14)
Chësta lege gnarà publicada tl Boletin Ofizial dla Regiun. Vignun a chël che al ti speta é oblié da la respetè y da la fà respetè sciöche lege dla Provinzia.