(1) Chësta lege regolamentëia les modalités de gestiun de patüc da mangé y medejines dessurora, sciöche ince de d'atri produc nia-alimentars dessurora, por jí cuntra la meseria y i caji de bojëgn soziai. A pert valorisé l’ativité de solidarieté y de benefiziënza, che s’orientëia ai prinzips de responsabilité soziala, ó la lege ince sostigní na miú sostignibilité ambientala y smendrí les spaterlades tles fases de produziun, trasformaziun, destribuziun y soministraziun de patüc da mangé y d’atri produc.
(2) Chësc fin vá a öna cun la dezijiun dl Parlamënt europeich di 19 de jená dl 2012 sön co jí cuntra la spaterlada de patüc da mangé: strategies por mioré la faziun dla ciadëna alimentara tl'UE, sciöche ince cun i prinzips dla lege di 19 d'agost dl 2016, n. 166, y mudaziuns suandëntes, y les prozedöres preodüdes en materia de segurëza alimentara y igienich-sanitara y de desmandrada dl refodam.
(3) Por arjunje i obietifs preodüs dal coma 1 sostëgn la Provinzia chëstes ativités:
- la racoiüda de patüc da mangé dessurora che pó ciamó gní mangé y de produc nia da mangé, sciöche medejines, che n’é nia gnüdes venüdes y n’é nia ciamó tomades, y guant de secunda man, y la donaziun y destribuziun de chësc patüc a porsones te situaziuns de bojëgn sozial;
- la scomenciadia autonoma de zitadines y zitadins y de assoziaziuns, sciöche ince les ativités de volontariat, tl respet dl prinzip de sussidiarieté;
- le consum responsabl sciöche stromënt por smendrí le plü che ara vá la spaterlada de patüc da mangé y d’atri produc;
- scomenciadies por smendrí la produziun de refodam y por cöie adöm y trasporté patüc da mangé, ince por l'adoranza personala o familiara;
- campagnes d'informaziun por sensibilisé les consumadësses y i consumadus, les impreses y les istituziuns por la divulgaziun di fins preodüs da chësta lege.
(4) Por realisé i fins preodüs da chësta lege vëgnel sostigní le smendrimënt dla spaterlada y la destribuziun di produc dessurora tres i stromënc che les leges provinziales vëiga danfora ti seturs che alda lapró, dantadöt tles politiches soziales, tla sanité, tl’agricoltöra, tl comerz, ti sorvisc y tla sconanza dl ambiënt.